Cançons del llibre TAT

A classe de música vam fer grups de tres persones per treballar les cançons del llibre TAT

BADIA, Marta. VIDAL, Àngels. TAT, Recull de moixaines, jocs i cançons per a infants. Arola Editors. 4ª Edició.


Vam triar 10 cançons: moixaines, jocs i cançons per a infants, intentant ser el més variades possible.
Us adjunto les cançons que vam treballar per si hi voleu fer un cop d'ull. 

Títol	Si vas a la carnisseria
Tipus	Per fer pessigolles.
Descripció de la moixaina	Posar el nen/a assegut o dret davant l'adult amb el braç estirat. Recitem el text mentre simulem un ganivet que talla bocins de braç. A l'últim vers fem pessigolles a l'aixella.
Aspectes que es treballen	Comunicació verbal comunicació corporal tacte sensibilitat física complicitat espera pacient inhibició de moviment d'un part del cos control i disciplina corporal
Possibilitats pedagògiques i recomanacions	Té molt èxits amb els petits. Usar el temps necessari per afavorir la complicitat que genera el recitat i el moviment. Mirar als ulls del nen mentre es simula el tallat de bocins del braç. Usar en cada vers un to de veu més agut fins el darrer on l'entonació cau cap al greu. Variar la velocitat del recitat. Experimentar les sensacions que provoca variar la pressió de contacte (no en el braç sinó en el dit per exemple). Proposar el contacte directe de la mà a la pell del nen/a sense roba. Aconseguir que no encongeixi el braç quan fem pessigolles. Provar de fer-la sense mirar, que el nen/a es tapi els ulls amb l'altre mà. Treballar amb els dos braços. Deixar que el nen/a ens faci la moixaina. Jugar amb altres materials: nines, barra de pa... Tornar a la versió inicial quan haguem treballat altres aspectes o continguts.
Cançó	Si vas a la carnisseria no compris carn d'aquí, ni d'aquí, ni d'aquí... sinó d'aquí que n'hi ha un bon bocí.

Títol	Titeta pon
Tipus	Per fer pessigolles
Descripció de la moixaina	Mà del nen/a oberta amb el palmell amunt. Mentre recitem li piquem amb el dit index. Quan coneix la moixaina la reproduirà imitant.
Aspectes que es treballen	Comunicació verbal rima comunicació corporal comunicació visual tacte afecte pulsació coordinació oculomanual.
Possibilitats pedagògiques i recomanacions	S'acaba convertint en un joc d'imitació: el nen/a imita l'adult. S'afavoreix la conscienciació de la part tocada. Relació afectiva resultat d'una intenció comunicativa. Cal aprofitar la complicitat per enriquir amb noves propostes. Treballar amb dues mans, primer una i després l'altre. Repetir fins que sigui coneguda. Un cop assimilada fer variacions. Usar diferents entonacions en el recitat. Deixar que faci el joc al palmell de la mà de l'adult. Usar altres dits per fer titeta (índex, mig i petit). Jugar damunt de textures diferents: coixí, llibre, fusta... Delimitar un espai i que faci la titeta dins. Fer jugar les nines. Tornar a la versió inicial de la moixaina.
Cançó	Titeta pon, pon un cucou per a dinar, per a sopar, per en (nom del nen/a) no n'hi haurà.

Títol	Del nas a la boca.
Tipus	Per a menjar i gruar.
Descripció de la moixaina	Nen/a assegut de cara a l'adult. Amb alguna llaminadura tocar suaument el nas i la boca de l'infant (com diu el poema). Apartar el menjar de la boca perquè no el pugui agafar. És possible que s'enfadi.
Aspectes que es treballen	Comunicació verbal comprensió del text comunicació corporal coordinació motriu complicitat engany espera pacient
Possibilitats pedagògiques i recomanacions	Que l'infant ho faci a una nina simulant que li dóna menjar. No fer-ho a les hores dels àpats. Canviar el tempo del recitat: més ràpid i més a poc a poc. Simular la veu de diferents personatges o diferents estats d'ànim. No dir la darrera paraula del recitat perquè el nen/a protesti.
Cançó	Del nas a la boca, de la boca al nas. Del nas a la boca no en tastaràs.

Títol	Aquest és el pare.
Tipus	De dits.
Descripció de la moixaina	Mà oberta amb dits separats (infant). Recitar text tocant i bellugant un per un els dits. Començar pel dit polze i acabar amb el dit menovell.
Aspectes que es treballen	Comunicació verbal comprensió del text comunicació corporal experimentació de moviment de les falanges dels dits. Localització i conscienciació d'una part del cos. Descoberta dels moviments dels dits de la mà per separat. Segmentació corporal mobilitat de les mans iniciació d'una seqüència corporal
Possibilitats pedagògiques i recomanacions	Recomanables per iniciar la independència, la presa de consciència i de moviments necessaris pels posteriors aprenentatges de la motricitat fina. Afavoreix els continguts i la connexió entre els aprenentatges. Treballem amb les dues mans. Experimentar diferents maneres de tocar i bellugar els dits. Mentre l'adult recita l'infant pot jugar amb les mans de l'adult. Fer el mateix joc amb els dits dels peus.
Cançó	Aquest és el pare, aquesta és la mare, aquest fa les sopes, aquest se les menja totes i aquest diu: que no n'hi ha pel caganiu?

Títol	Anirem a París.
Tipus	Joc de falda per a cavalcar.
Descripció	L'infant s'asseu a la falda cara a nosaltres (cames eixarrancades). Mentre cantem fem bellugar el nen/a amb les nostres cames (el fem botar,cavalcar). Als tres darrers versos accelerem el moviment.
Aspectes que es treballen	Comunicació verbal Rima Comunicació corporal. Confiança en l'adult. Complicitat. Postura corporal del nen i de l'adult. Relaxació. Equilibri. Abdominals. Pulsació. Mètrica binària. Ritmes diversos.
Possibilitats pedagògiques i recomanacions	Hi ha una varietat rítmica al final de la cançó. L'adult fa amb les cames tres figures musicals diferents: blanca,negre i corxera o combinació de corxera amb punt-semicorxera. Cal tornar a la versió inicial després de treballar altres continguts. Podem incorporar ritmes distints al moviment de les nostres cames. Podem seure el nen de maneres diferents( d'esquena... ). Fer el joc amb dos nenes o amb un nen i un ninot. Aprofitar el recitat per associar objectes i colors(cavall,el color marró...).
Cançó	Anirem a París a cavall d'un mosquit i els francesos diran quin cavall més bonic. Al pas, al pas... al trot, al trot.... al galop, al galop!!!

Títol	Son soneta
Tipus de cançó	Cançó per a fer dormir
Cançó	Son soneta, vine aquí A la vora del coixí, Quan la soneta vindrà, La/El (nom del nen/a) s’adormirà.

Títol	La pastoreta
Tipus de cançó	Cançons per escoltar
Cançó	Què li donarem a la pastoreta, Què li donarem per anar a ballar? Jo li donaria una caputxeta I a la muntanyeta la faria anar. A la muntanyeta no hi neva ni hi plou I a la terra plana tot el vent ho mou. Sota l’ombreta, l’ombreta, l’ombrí, Flors i violes i romaní.
explicació	És una cançó molt coneguda, que s’ha de cantar amb frescor i bona dicció. Podem expressar les diferents situacions amb la veu. Es pot canviar la paraula caputxeta per altres com faldilletes, sabatetes, camiseta...
Títol		Ton pare no té nas
Tipus de cançó		Cançó per escoltar
Cançó		Ton pare no té nas, Ton pare no té nas, Ta mare és xata, I es teu germà petit, I es teu germà petit El té de rata. Ton pare s’ha perdut, Ta mare el cerca, I es teu germà petit seu a la fresca. Ton pare fa es dinar, Ta mare escura I es teu germà petit Talla verdura. Ton pare és capellà, Ta mare és monja I es teu germà petit Serà canonge.
Explicació		És una divertida cançó que es mofa de la forma del nas de la gent, per cantar-la cal una actitud divertida i desenfadada.

Títol	Escarabat, bum, bum
Tipus	Joc per picar esquenes
cançó	Escarabat bum, bum, Posa-hi oli, posa-hi oli, Escarabat, bum, bum, Posa-hi oli en el llum. Si en el llum no n’hi ha, A l’escalfeta, a l’escalfeta, Si en el llum no n’hi ha, A l’escalfeta n’hi haurà. Escarabat, escarabat, Endevina qui t’ha picat?
Posició inicial	Es posa el nen/a dret davant l’adult i amb el cap amagat a la falda.
moviment	Mentre l’adult canta li va picant l’esquena al nen marcant la pulsació. Al final una altre persona pica l’esquena del l'infant que para tot recitant els dos darrers versos. El nen ha d’endevinar qui l’ha picat.
Aspectes que es treballen	Comunicació verbal i expressiva Comunicació corporal Conscienciació de les parts del cos, esquena Pulsació Timbre: Identificació de veus conegudes Orientació, situació espacial a través de la veu de l’altre Control, inhibició de qui pica.
Possibilitats pedagògiques i recomanacions	Picar amb la mà oberta sobre l’esquena de l'infant. Es pot aprofitar per a picar diferents pulsacions. El canvi del tempo del recitat, sense modificar la melodia també pot ser una proposta interessant. Fer jugar al nen amb un ninot o un altre persona.

Títol	Peu polidor
Tipus	Joc dansat individulal i de parella
Cançó	Peu polidor, de la Margarideta, Peu polidor de la Margaridó. Toqueu-li el ... (peu, cap, cul..) A la Margarideta, Toqueu-li el ..... A la Margaridó.
Posició inicial	Nens drets en rotllana, amb un nen al mig que fa de margarideta.
moviment	Durant la primera part de cada estrofa, cada nen es toca la meteixa part del cos anomenada, en la segona part els nens toquen la part del cos anomenada a la “Margarideta” que és al mig de la rotllana.
Aspectes que es treballen	Comunicació corporal Comprenció verbal Associació d’un text a moviments concrets Coordinació motriu amb els companys Realització de dues ordres semblants Pulsació Les parts del cos, nomenclatura i localització Adquisició de vocabulari i adjectius Representació de dos personatges
Possibilitats pedagògiques	Experimenta diferents maneres de tocar, amb la mà plana, fragant, amb la punta dels dits, picant, fent pessigolles... També amb altres materials guants de llana, de plàstic de tovallola ... Cal que el nen entengui quin personatge representa en cada moment. Es pot fer amb parelles perquè al nen li resulti més clar el seu paper. Primer cal fer la demostració amb un en i desprès demanar que ho facin ells. Si el joc es realitza en rotllana una bona possibilitat per a saber el torn és que el qui toca a la Margarideta sigui el pròxim en la rotllana i desprès de tocar al del mig li tocara a ell estar-hi.